PRESENTACIÓ DEL CURS

En el marc del tercer curs de Projectes Arquitectònics de la ETSAB aquest document presenta la Unitat Docent de la Càtedra Blanca, els seus objectius, estratègies i procediments docents i el contingut detallat de l’enunciat del segon quadrimestre corresponent a l’assignatura Projectes IV, tot en continuïtat amb el document presentat en el primer quadrimestre del curs. Els continguts han segut recientment publicats en el llibre docent “Habitar la ciutat i el paisatge. Vuit anys d’aprenentatge de la editorial Palimpsesto”.

CONTINGUTS
Es proposa desenvolupar un projecte residencial en lliuraments successius amb especial atenció a l’anàlisi del lloc en emplaçaments d’entorn més singular, provocant que aquest pugui traduir-se en al·licients projectuals. En relació al programa, es proposa la reflexió sobre les activitats d’ensenyament d’alt nivell de piano i la seva divulgaciò combinades amb l’habitatge de profesor i estudiants així com el sentit actual de certs espais comunitaris i la relació entre àmbits públics i privats. Es pretén avançar en la definició i complexitat dels programes introduint el requeriment d’incloure espais comunitaris que posin en relació diferents unitats individuals. En aquest mateix sentit, el desenvolupament dels factors tècnics i ambientals ha de ser progressivament més intens, afavorint la integració pluridisciplinar a un projecte global i complex.

OBJECTIUS DOCENTS
Consolidar els coneixements projectuals dels cursos anteriors iniciant la comprensió del projecte en tota la seva complexitat. Sintetitzar en el projecte les especifitats de les altres assignatures, treball de síntesi que es produeix per primera vegada en aquest curs als estudis d’arquitectura.
Aquest curs està dedicat a las relacions entre el projecte de l’Habitatge i el seu entorn. La complementarietat d’edifici i espai exterior són, des d’aquest punt de vista, qüestions bàsiques. Aquesta aproximació al projecte vol facilitar el treball a diferents escales i donar sentit a un procés continu de reflexió. La dualitat públic – privat és, en el cas de l’habitatge, un aspecte fonamental i els espais de transició que es deriven d’aquesta qüestió especialment importants.
És objectiu d’aquest curs conèixer i analitzar els diferents sistemes d’agrupació residencial. Això implica tant la comprensió dels mecanismes agregatius com les conseqüències que es deriven de la seva aplicació en quant a densitat, organització i entorn natural.
Entendre el tema del habitatge com l’eix de la vida social i individual, assimilant els requisits bàsics d’habitabilitat i els programes bàsics i específics d’habitatge. És necessari dispensar una atenció particular a les qüestions programàtiques i dimensionals que el projecte està obligat a resoldre d’una manera raonable i solvent. Aquesta volguda proximitat a les circumstàncies no s’ha d’entendre com una renuncia, tot al contrari, és en el món de les vicissituds reals on el projecte pot desenvolupar-se completament.
Entendre el projecte des de les eines disciplinars de la professió i, en particular, des de l’atenció al lloc en el seu sentit més ampli, l’organització social d’un programa –considerant les noves formes d’habitar-, i la proposta del contenidor espacial a través de la implementació de la geometria, els sistemes constructius, el material i la llum. En aquest sentit s’entén l’experiència com un ingredient important per a la formació intel·lectual dels futurs arquitectes.
Practicar la comunicació del projecte arquitectònic en totes les seves vessants; oral, escrita, gràfica i en models de representació. El seu àmbit seran les presentacions i avaluacions publiques així com les sessions de debat col·lectiu.
El curs incorporarà una sèrie de conferencies de tipus teòric i instrumental, però també amb una mirada més general al món de l’arquitectura contemporània. El seu objectiu és el d’enriquir l’aproximació al projecte i entendre la formació de l’arquitecte, atenta, curiosa i polièdrica.

ESTRATÈGIA I PROCEDIMENT DOCENT
El curs es desenvoluparà a partir d’una seqüència projectual que parteix de la ciutat metropolitana i l’habitatge col·lectiu fins al paisatge i l’habitatge unifamiliar. En aquest recorregut, casi de 1/10.000 a 1/1, es desenvolupen un mínim de tres exercicis que s’organitzen en dos emplaçaments diferents i s’estructuren en els dos quadrimestres.
A projectes III, s’ha pretès familiaritzar els estudiants amb les diferents propostes d’habitatge col·lectiu que han anat succeint al llarg de la història recent de l’arquitectura i analitzar els mecanismes d’agregació de tipologies. Dimensió i qualitat de l’habitatge, l’espai públic i la construcció de la ciutat. La llibertat morfològica cercarà l’equilibri amb l’atenció pel buit i l’espai públic, l’escala llunyana, la investigació tipològica, la complexitat programàtica i els condicionants estructurals i constructius.
A projectes IV, es pretén reafirmar els coneixements adquirits en els anteriors projectes incorporant un accent en la relació amb el paisatge, l’herència cultural i la acurada definició dels processos constructius.
El tercer exercici es tractarà, doncs, de plantejar l’agregació d’una sèrie d’habitatges d’estudiants i el seu mestre, i el seu lloc de treball en un territori menys condicionat per la ciutat i, en alguns casos, amb paràmetres paisatgístics molt determinants.
A la vegada, aborda amb intensitat la realització d’un habitatge unifamiliar, subratllant la noció d’habitant i on la llibertat creativa posa a prova l’instrumental disciplinar i rigorós que un/una estudiant de tercer ha d’adquirir al llarg del curs. Es posarà l’accent en la definició constructiva i estructural de l’arquitectura proposada, com a argument que construeix totes les ambicions ambientals i arquitectòniques del projecte. A més, es valoraran especialment els sistemes de representació genuïns de l’alumne que cercaran una relació personal i particular amb els objectius del projecte. Aquests sistemes formaran part de la seqüència projectual transcendint la seva funció analítica i en el entès que l’eina incideix i participa activament en el procés.

AVALUACIÓ
L’assignatura de projectes tan sols es pot avaluar de forma continuada. L’aprenentatge del projecte i l’adquisició del esperit crític en l’alumne requereix d’un seguiment continuat on la repetició i l’esforç estan en la base de l’evolució positiva del alumne. Així els professors posaran el accent en la documentació de tot el procés del projecte des dels seus inicis fins als últims documents, amb la consideració de tot el material de paperera produït durant el curs. El ritme acadèmic del curs es intens i és el seguiment positiu d’aquesta intensitat i no tant la bondat de les entregues finals la que qualificarà la trajectòria de l’alumne.
En funció del tipus d’exercici i del moment del curs es donarà prioritat als dibuixos a mà, maquetes o presentacions en format digital. Es donarà també especial importància a la capacitat de l’alumne en la transmissió del seu projecte tant amb els mitjans gràfics com amb la redacció correcta i sintètica dels seus objectius. Es farà una mirada escèptica sobre l’ús indiscriminat i no reflexiu de les eines de dibuix assistit per ordinador.
Cada exercici es presentarà de forma individualitzada en el taller col·lectiu -sol excepcionalment de forma personal- entre grups de tallers o col·lectivament tant en la sala d’actes com amb correccions publiques als passadissos de l’escola on es presentaran els diversos materials produïts pels alumnes. El professor no corregeix un problema específic d’un alumne sinó que parla de la resolució genèrica de la qüestió arquitectònica plantejada a través del projecte de l’alumne.
Els treballs es desenvoluparan doncs a nivell individual, amb excepció de la segon part del exercici que es realitzarà en grups. Aquest inici té la intenció de generar una mena de aproximació col·lectiva del problema a resoldre que es podrà traduir en una cartografia comuna en el segon exercici. Aquesta aproximació facilita la comprensió de la complexitat del problema i incentiva les dinàmiques entre alumnes i professors al llarg del any. El tercer curs (Projectes III-IV) és el final del primer cicle, per la qual cosa considerem que, aquí, l’estudiant ha de demostrar un nivell bàsic de coneixements – tant d’arquitectura com dels instruments de projectació-, que el permetin passar al segon cicle amb un mínim de garanties.
Atesa la temàtica comú durant tot el curs, el seu caràcter unitari, i la continuïtat de la relació entre professors i estudiants/es es considera, com s’ha senyalat, més adient partir d’una avaluació continuada. Des d’un punt de vista docent interessa que l’estudiant conegui al final de curs el nivell assolit i que es parteixi de la progressió i l’esforç continuat com el principal criteri d’avaluació acadèmica.
La plataforma docent de la Càtedra Blanca es servirà, a més de les eines habituals facilitades per La Universitat, del portal www.catedrablancabarcelona.com per optimitzar els intercanvis acadèmics i facilitar la actualització del curs.